La casa dels gats, d'Emili Gil

Ser una baula

 

Durant l'any participo a moltes activitats al voltant de la literatura, on coincideixo amb el mateix grup de gent, a qui anomeno la meva família de lletres. És agradable, però sovint em queda el regust que no acabem d'arribar a més gent, que tot es queda en un cercle petit, tancat, que creix massa a poc a poc. Però de tant en tant acudeix un noi o una noia jove, i reviu l'esperança, i m'entendreix la seva timidesa, i busco l'equilibri entre deixar-li cert espai que sé que necessita i en demostrar-li la importància que té per a mi. No vull traslladar-li pressió, ha de créixer al seu ritme i al seu gust, però em poso al seu servei, li dic que em pot buscar si necessita alguna cosa, si té dubtes, com si el fes servir per a ajudar el noi que vaig ser, potser li regalo un llibre. Aboco ampolles amb missatges al mar de la joventut, i espero respostes passejant per la platja. Em donen les gràcies, inexperts i sorpresos, i no saben que són ells el regal.

20 sense amb Jesús Moncada

 Fa 20 anys que Jesús Moncada, però no l'he deixat de tenir prop, dels d'aquells anys 80 quan vaig comprar, encuriosit, Camí de Sirga. Els seus llibres són port on em refugio sovint, de vegades només una estona.

Fa molts anys, 14, em va agafar al dèria de gravar en vídeo lectures dels meus llibres, i el primer que vaig escollir que no era meu, va ser precisament Camí de sirga. Aquell vídeo es veu maldestre, excessivament casolà, i penso que la meva tècnica ha millorat una mica, però me'l miro amb tendresa. Després en vindrien d'altres, periòdicament, com una necessitat, i els podeu veure en aquest enllaç, que de ben segur augmentarà.

El crostó de pa irresistible

 

A pocs metres del mercat de Tortosa, una parella gran, d’uns setanta-cinc anys, ve en la meva direcció. Ell porta una bossa típica de paper, de forn, d’on sobresurt una barra de mig o de quart. La punta de la barra està trencada barroerament, de forma precipitada amb la mà, amb aquell desig irresistible que ens desperta l’olor de pa recent cuit. Tots dos frueixen de rosegar-ne un crostó. No sé si viuen lluny o prop del mercat, ni si aquesta barra que potser han comprat per dinar arribarà gaire sencera. Aposto que a sopar no arriba. Demà a primera hora caldrà repetir el desig; potser per això només en compren una.

L'espectacle de la vida, a Rodamots

Apareix una nova frase meva a les platafomes Minimalia i Rodamots. Aquest cop és un fragment del llibre que potser més m'estimo (en gran part perquè mon fill és qui més hi apareix, des de la mateixa portada): L'espectacle de la vida, coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis

A voltes, un planeta, a Serra d'Or

 

A la secció Tria personal de la revista Serra d'Or del mes de juny, Xulio Ricardo Trigo parla del meu llibre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions)

Llegint Jesús Moncada, a Amposta i Tortosa

En motiu del 20è aniversari de la mort de Jesús Moncada, i la reedició del seu llibre Camí de sirga, Club editor organitza una rastellera de "sirgades", diuen, arreu de Catalunya, on anima llegir l'admirat autor de Mequinensa.

Dins d'aquest projecte, es posen en contacte amb diLLUMs d'Arts al forn per a organitzar lectures el 7 de juny al costat de la llibreria La Romàntica d'Amposta, i el 8 de juny al Forn de la Canonja amb col·laboració també de col·laboren Òmnium Cultural i el Campus Extens de la  URV. 

És un tipus d'acte que als diLLUMs ens sembla especialment llèpol. Homenatgem un dels nostres grans autors, tenim excusa per a trobar-nos una bona colla de gent que de seguida s'afegeixen a participar quan llancem la proposta, en aquest cas llegir un fragment de Jesús Moncada a escollir, fem noves amistats, llegim , riem, xalem. Jo coordino les lectures i l'única condició que poso és la brevetat, deixant que resti temps per a improvisar un temps de micro obert.

Us deixem la llista de tothom que ha llegit, després de les paraules de presentació de Maria Bohigas de Club Editor i Ricardo Gascón dels diLLUMs: Cinta Sabaté, Manel Ollé, Sisco Lahosa, Jesús M. Tibau, Rafael Haro, Marisé Ruiz, Ana maria Franco,  Lluís Montull, Tomàs Camacho, Albert Fabà, Isabel Quadrat, Pietat Guasch, Imma Piñas, Ramona Caballé, Ferranda Travieso, Marc Montjové, Andreu Subirats, Sílvia Mayans, Ernest Redó, Gustau Moreno, Dolors Roo i Carlos Balagué.

A banda de xalar rellegint Moncada, ens consta que hem guanyat algun lector. 

Us deixem un enllaça l'àlbum de fotos

ACABEU LA FRASE

Un pany i tres claus; el percentatge d'encertar a la primera té un nombre infinit de decimals, però no és això el que l'amoïna, sinó..

Finals proposats a Facebook i a Twitter

I això, qui t’ho ha fet?

 

Sovint m’he trobat amb professionals de diversos oficis d’una important vessant manual i pràctica, com ara paletes, pintors, electricistes, lampistes, mecànics..., que davant la tasca realitzada per un altre professional del mateix gremi, demostren una mirada altiva, crítica i aspra, al mateix temps que deixen anar amb menyspreu una típica frase, mentre fan que no amb el cap en un moviment amb dosis de supèrbia i de clemència incerta: I això, qui t’ho ha fet?

Jo, que em declaro especialment inútil en aquests camps, m’abstinc de cap valoració, i molt menys de judici.

Em pregunto si, en general, els escriptors manifestem, encara que sigui en prudent silenci, aquesta actitud davant l’obra de companys de lletres: Qui t’ho ha escrit això? Potser no té sentit, perquè el nostre nom figura a la portada de les nostres obres, per a bé o per a mal, llevat de comptats anònims.

Què en penseu? En coneixeu algun?

De pel·lícula: Breezy

Breezy (1973) és el nom original de la tercera obra de Clint Eastwood com a director, traduïda al castellà (aquesta infame mania!) com a Primavera en otoño.

Del bon guió, en selecciono uns pocs detalls per a la secció De pel·lícula:

-Déu ha mort.

-No sabia que estigués malalt.

.. 

No sé què és la solitud; i si mai ho he sabut, ja no me'n recordo.

...

No existeix la maduresa; és cansament.

coses que abans no passaven

 

Dues coses que abans no passaven: gent que t’envia un whatsapp per preguntar si et pot trucar, i gent que et truca perquè miris el Whatsapp.

Jo!

 

Sovint tenim problemes a l'hora de definir i recordar contrasenyes quan entrem a webs on estem inscrits. Era de veure si, tradicionalment, quan ens pregunten qui som en trucar a un porter automàtic, responem: Jo!

Llegint A casa teníem un himne, de Maria Climent

9 de cada 10 còdols

 

9 de cada 10 còdols entenen que el camí et canvia. Fer-te llis i rodó facilita que avancis.

Llegint El monstre de Santa Helena, d'Albert Sánchez Piñol

EL TEMPS D'UNA CERVESA

 

Al carrer, mentre passejo la gosseta, passen pel nostre costat dues noies, d’uns trenta anys. Escolto que una explica a l’altra: “I li vaig dir, pujo, fem una cervesa i baixo”. Imagino que es refereix a una tercera amiga que tenen en comú, i que consideren que necessita alguna mena de suport moral o emocional, per petit que sigui, tot i que això de la petitesa sempre és relatiu.

El temps no sols es mesura en quantitat, sinó en qualitat. En aquest cas, la referència a la cervesa marca una durada més o menys concreta, que tots sabem que es pot estirar indefinidament, però allò que importa d’aquesta mesura de temps és la intensitat, la distància breu, l’aroma, l’escuma de les relacions socials, la distensió que faciliten uns pocs graus etílics.

Hi ha matisos entre proposar un cafè i una cervesa: tots dos plaents, el primer convida a reflexionar, a la conversa sense urgències; la segona pot ser un recurs per a acompanyar l’alegria i el dolor. L’important és fer saber que algú comparteix la nostra taula, i un temps potser petit, però estimat.

Dreceres quan no cal, d'Agustí Clua

A voltes, un planeta, segons Francesc Cabiró

  Comentari de Francesc Cabiró, al seu blog Finestra fotogràfica, sobre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions):

Rellegint Històries de la mà esquerra, de Jesús Moncada

Edèn, d'Auður Ava Ólafsdóttir

A voltes, un planeta, a la 22a Fira del Llibre Ebrenc

 Un any més, faré cap a la cita anual amb la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, que arriba a la 22a edició.

Aquest cop estaré present a la ronda de presentacions de divendres 23 de maig, a les 6 de la tarda, amb A voltes, un planeta, (Cossetània Edicions, 2025).

En aquest enllaç, el programa